DICCIONARI DE TERMES BÈL·LICS

A

Adarga: escut d'origen moresc, format per diversos cuirs d'antílop o de pell d'animals similars, adherits o cosits, cosa que atorgava a aquesta arma defensiva certa flexibilitat, en oposició amb la rigidesa d'altres escuts; prenia forma de cor o de dos ovals superposats, i podia portar borles o ornaments metàl·lics a lla part exterior. També s'anomena darga.

Arnès blanc: és l'expressió que designa l'armadura completa del cavaller, constituïda per tot un conjunt de peces de defensa de ferro rígid o d'acer polit, ajuntades amb corretges, de manera que el cavaller pot moure els membres amb facilitat i resta totalment cobert i protegit davant dels cops de l'enemic.

Arnès de cames: peces de l'arnès del cavaller per a la defensa de la cuixa, el genoll i la cama.

Atxa: arma ofensiva, amb una certa semblança a l'instrument dit destral.

Avantbraç: peça de l'arnès del cavaller que defensa l'avantbraç, és a dir, des del colze fins puny; també s'anomenava amantbraç, braçal o braçalet.


B

Ballesta: és una arma consistent en un arc muntat en angle recte a l'extrem d'una barra de fusta, que permet d'impulsar i dirigir un projectil, fletxa o sageta.

Bavera: peça del casc, sigui del tipus que sigui, que defensa la part de la boca, barba i mentó.

C

Cabasset: casc semiesfèric, sense careta, de vegades combinat amb bavera.

Coltell: ganivet

Coltellina: coltell, ganivet; sembla que era una arma relativament grossa

Copagorja: arma curta de mà, punyal.

E

Elm: al segle XV és un casc usat únicament en les competicions deportives cavallaresques o per lluir en els cerimonials, en què de vegades ni tan sols es porta al cap. L'elm té forma de bóta, se suporta sobre les espatlles i cobreix totalment el cap, només amb una estreta escletxa davant els ulls i uns petits forats a les orelles, característiques que l'inutilitzen per la guerra.

Esplanissada: cop de pla donat amb una espasa, un sabre, etc.

Estocada: cop donat amb una espasa estreta i llarga, la qual solament pot ferir de punta.

G

Guardabraç: peça de l'armadura per a la defensa del braç, des de l'espatlla fins al colze.

J

Justa: combat d'home a home, a cavall i amb llança, en cometicions deportives cavalleresques.

Ll

Lliça: camp clos on es feien la justes i els torneigs.

M

Manyopa: peça de l'armadura del cavaller que defensa la mà, una mena de guant d'acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny, cap al braç; també s'anomenava guantellet.

P

Pavès: escut gran, llarg i oblong, que cobria gairebé tot el cos, usat pels soldats d'infanteria.

R

Rest: mena de ganxo de ferro o d'acer de la cuirassa, situat a l'alçada del pectoral dret, que servia per soportar la llança.

Revolt: és el cantell superior de l'escut, que a mitjans del segle XV no era recte, sinó que es cargolava cap endavant i sobresortia a l'exterior.

Rossí: cavall de guerra i de caça, però de qualitat mitjana.

S

Sobreguaita: escamot de soldats encarregats de vigilar o inspeccionar els guaites.

T

Tarja: escut usualment rectangular, que es caracteritzava per la seva lleugeresa.

V

Visarma: arma ofensiva d'asta, amb una fulla amb forma de lluna a l'extrem superior

Vot cavallaresc: és un jurament que feien els cavallers, per mitjà de qual declaraven que s'abstindrien d'una determinada cosa o que portarien a sobre algun objecte singular o humiliant fins haver participat en un fet d'armes. En certs aspectes, els vots cavallerescos són una versió profana de les prometences religioses.