FINAL ALTERNATIU

Tirant, desprès de demanar-li la mà a Carmesina i casar-se amb ella s’ha sent l’home més feliç i afortunat del món. És sense cap dubte el moment més feliç de tota la seva vida.
Els anys passaven sense cap preocupació i Tirant era cada cop més feliç amb la seva amada Carmesina. Durant tots aquests anys Tirant es retira dels combats i els duels per poder dedicar-se plenament a la seva amada i poder formar amb ella una família.
Anys més tard Carmesina va quedar-se embarassada de bessones, les quals les van bautitzar amb el nom de Judit i Montse.
Quan aquestes ja tenien dos anys, Tirant va agafar una malaltia molt extensa durant aquella època. Tirant s’anava debilitant dia a dia, però l’amor que Carmesina li demostrava i li feia sentir cada dia al seu costat feia que ell pogués resistir, junt amb la il·lusió de veure créixer a les seves filles.
Tirant va poder vèncer la malaltia durant cinc anys, però passat aquest temps el seu cos no va aguantar més aquest patiment i el gran cavaller que hem conegut, una trista nit d’hivern tempestosa, va morir al costat de la seva amada i de les seves filles, les coses que mes havia estimat durant tota la seva vida.

SOMNI DE PLAERDEMAVIDA EXPLICAT PER CARMESINA

-Us he d’explicar Plaerdemevida un somni que vaig tenir. Quan vostè dormia en una de les cambres principals en companyia de quatre donzelles, vas veure que Estefania venia amb un estadal encès, per no portar gaire llum, i que anava al nostre llit i mirava si dormíeu. I veié que totes dormíeu, però tu estaves alienada, que no sabies si dormies o vetllaves I vaig veure en somni com Estefania obrí la porta de la cambra molt silenciosament, perquè no fes soroll, i com trobà el meu senyor Tirant i el conestable, que ja s'estaven esperant. I anaven en gipons, amb capes i espases, i calçaven peücs de llana perquè no fessin soroll en passejar. Quan ells entraren, ella apagà el llum i es posà la primera, amb el conestable de la mà; després venia el virtuós. I ella, que en aquella situació semblava un mosso de cec, els portà a la meva cambra. Jo estava ben perfumada i algaliada, i no mal endreçada, vestida i no pas despullada. Tirant em tenia en els seus braços i em portava per la cambra besant-me molt sovint. I jo li deia"Deixa'm, Tirant, deixa'm!" I ell em posava sobre el llit de repòs.

Jo agafava un llibre d'hores i deia: "Tirant, jo t'he deixat venir ací per satisfer-te una mica, pel gran amor que sento per tu." Però Tirant dubtava si fer el que jo li deia. I vaig segur dient: "Si tu m'estimes, per res no et deus estar d'assegurar-me dels temors futurs. I és que aquest compromís que jo he adquirit pel teu amor, no s'avé amb una donzella de tan elevada posició com jo sóc. No em deneguis el que et demano, car la meva castedat, en la qual jo he viscut, lliure de pecat, és lloable. És a precs d'Estefania que has obtingut aquesta amorosa gràcia, que m'ha deixat cremada per amor digne. Per la qual cosa et prego que et vulguis acontentar amb la gràcia que has aconseguit sota la responsabilitat i la culpa d'Estefania." "Per l'extrema i desaforada angoixa -deia Tirant- que veig que passa la majestat vostra, sereu condemnada per tots aquells qui senten l'amor, ja que us armeu, amb ofensa, contra vós mateixa. Però, amb tot, no vull que desconfieu del fet que jo falti a la meva paraula. I, amb tota confiança, jo creia que vós consentiríeu a la meva voluntat sense témer els perills futurs. Però, ja que a vostra altesa això no li plau i em voleu defraudar tant, jo em dono per content de fer tot allò que plaurà a la vostra majestat." "Calla, Tirant- deia jo -, i no t'angoixis per res, car la meva noblesa jau sota el teu amor." I li vaig fer jurar que no m’enutjaria contra la meva voluntat: "I posat cas que ho volguessis cometre, no seria poc el dany i l'angoixa que tu em daries; i seria tanta que de tu em lamentaria la resta de la meva vida, car la virginitat, un cop perduda, no es pot reparar." I he somiat totes aquestes coses, que vós dèieu a ell i ell a vós.

Després, en visió, vaig veure com ell em besava molt sovint, em vaig desfer la clotxeta dels pits, i comem besava amb molta pressa les mamelles. I quan m’hagué ben besada, em volia posar la mà davall la falda per cercar-me les puces. I jo no ho volia consentir i li deia: "Temps vindrà que el que tant desitges estarà a la teva disposició, i la virginitat que jo conservo serà per a tu." Després posà la seva cara sobre la meva i tenint els braços sobre el meu coll i els meus en el seu, lligats com els sarments en els arbres, em va robar amorosos petons.

Estefania estava sobre aquell llit amb les cames que, al meu parer, li blanquejaven, deia sovint: "Ai, senyor, que em feu mal! Compadiu-vos una mica de mi i no em vulgueu matar del tot." I Tirant que li deia: "Germana Estefania, per què voleu incriminar la vostra honor amb aquests crits? No sabeu que moltes vegades les parets tenen orelles?" I ella prenia el llençol i se'l posava a la boca i l'estrenyia fort amb les dents per no cridar. I no es pogué estar, al cap d'una estona, de fer un crit: "Trista, què faré? El dolor em força a cridar i, segons que veig, haveu decidit de matar-me." Llavors el conestable li tancà la boca.
La teva ànima amb aquell saborós lament, es planyia de la seva desventura i experimentà alguns sentiments d’amor que desconeixia, i es doblà la teva passió per Hipòlit perquè tu no participaves en aquells besos, així com ho feia jo amb Tirant i els conestable amb Estefania. Quan més en pensaves més dolor et senties i em semblà que vas agafar una mica d’aigua i et vas rentar el cos, els pits i el ventre per posar remei al teu dolor. Al cap d’un instant, el teu esperit, que continuava mirant pel forat va veure que Estefania estenia els braços, abandonant-se i retent les armes però digué: "Vés-te'n, cruel amb poca amor, que no tens pietat ni misericòrdia de les donzelles fins que els has violat la castedat. Oh sens fe! De quina pena seràs digne, si jo no et vull perdonar? I, com més em planyo de tu, més fort t'estimo. On és la fe, que tu m'has trencat? On és la teva mà dreta, ajustada amb la meva? On són els sants que feien de testimoni, els quals ahir foren anomenats per la teva falsa boca, que em prometeres que no em faries mal ni m'enganyaries? Quina gosadia la teva que, a consciència, hagis volgut robar la despulla de la meva virginitat, essent tu un home de tanta consideració, i perquè la veritat de la meva querella sigui més ben coneguda...!" , cridant jo i Tirant i mostren la camisa i digué: "Aquesta sang meva, per força, l'amor l'haurà de reparar." I deia tot això amb llàgrimes als ulls. Després digué: "Qui s'agradarà de mi, ni qui es fiarà de mi, que no m'he sabut guardar a mi mateixa? Com guardaré una altra donzella que em sigui encomanada? Solament trobo consol en una cosa: que no he fet res que perjudiqui l'honor del meu marit, al contrari, he fet la seva voluntat, encara que a desgrat meu. A les meves bodes no hi han vingut els cortesans, ni el capellà no s'ha vestit per dir missa. No hi ha vingut la meva mare ni les meves parentes. No han tingut feina a despullar-me ni a vestir-me la camisa nupcial. No m'han pujat al llit per força, car jo sola hi he sabut pujar. No han tingut feina els ministrils a tocar ni a cantar, ni els cavallers cortesans a dansar, que han estat unes bodes sordes. Però tot el que he fet ha estat per a la satisfacció del meu marit." De coses com aquestes, Estefania en deia moltes.

Després de tot això, quan el dia ja s’acostava jo i Tirant conhortàvem tan bé com podíem. Al cap d’una bona estona, quan els galls tornaren a cantar, jo pregava humilment a Tirant que marxés perquè no el veiés ningú del castell. I Tirant em suplicava que li concedís la gràcia d’alliberar-lo del jurament, perquè pogués obtenir el victoriós triomf que desitjava, així com l’havia obtingut el seu cosí. Però jo no vaig volgué i vaig sortir victoriosa de la batalla. I quan ell havia marxat, em vaig despertar i no vaig veure res, ni Hipòlit ni ningú.

Per cert, que dolorós és despertar, quan se somia un bon somni.

PASSATGE BÈL·LIC

“L’un anà devers l’altre com a homes rabiosos. Durant els primers cops que es donaren, el cavaller francès portava la coltellina per sobre el cap i Tirant la portava per sobre el pit. Quan foren a prop l’un de l’altre, el cavaller francès donà un fort cop a Tirant per mig del cap, però aquest li rebaté i es féu enrere i, de revés, li donà un cop sobre l’orella i, tanta carn com li arrancà, tanta li’n féu caure sobre les espatlles, que gairebé se li veia el cervell. L’altre donà una coltellada a Tirant enmig de la cuixa, la qual li badà ben bé un pam. I a l’instant, li’n donà una altre al braç esquerre que li arribà fins a l’os.”

- Aquest fragment bèl·lic ens mostra un tros de la batalla entre Tirant i el senyor de les Vilesermes.

LLETRA DE BATALLA

Benvolgut senyor de Vilesermes,

L’escriu l’ajudant i escuder de el gran Tirant lo Blanc. Últimament m’han arribat rumors i notícies sobre que vostè voldria dur a terme un duel contra el meu senyor Tirant.

Tirant, només sentir aquests rumors va afirmar que si vostè vol dur a terme aquest duel contra ell, no té cap problema en fer-ho, encara que en l’últim encontre veu firmar un pacte de fidelitat.
Tirant m’ha fet comunicar-li mitjançant aquesta carta que si vostè de debò vol concertar un duel amb ell, decideixi el lloc, el dia, la manera en la que es portarà a terme el duel i les armes que vols utilitzar durant l’encontre. Com que el meu senyor és tan gran cavaller també vol que vostè decideixi el que guanyarà qui guanyi el duel.

Esperem la seva resposta.
Atentament, l’ajudant de Tirant.

DESCRIPCIÓ CARICATURESCA DE PLAERDEMAVIDA

Joanot Martorell en l’obra de Tirant lo Blanc no defineix físicament a fons a Plaerdemavida, però si deixa entreveure alguns trets que ens poden fer pensar com és.

Ens imaginem una noia jove, molt bella, amb la pell molt blanca i sense marques, com la neu, els cabells rosos com l’or. Amb un cos quasi bé perfecta. El seu cos està perfectament proporcionat.

Psicològicament Joanot a deixat escrit més coses que si ens fan veure com és.
Plaerdemavida és una noia jove però de caràcter molt fort, com diríem ara amb molta mala llet. Aquest caràcter tan fort no fa que Plaerdemavida deixi de ser una noia molt intel·ligent i decidida a l’hora de fer les coses.
A part és un noia molt alegre i cap que sap com actuar davant qualsevol situació.

La seva major virtut és ser picaresca i a vegades té uns pensaments bastant eròtics.

PERSONATGES IMPORTANTS

Personatges:
-Carmesina: És la princesa de Constantinoble, una nena de catorze anys molt llesta, moguda únicament per la idea de mantenir la seva virginitat i no casar-se amb qualsevol, ja que la seva classe social ho impedeix. S'enamora de Tirant, i és innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n'adona del fets i acaba morint pel seu amor.
-Tirant lo Blanc: . Ell és el personatge principal de la història, al voltant d'ell gira tot l'argument. Al principi és un home normal i corrent, però a la història va evolucionant a la seva classe social, fins que arriba a ser un gran cavaller amb el seu propi exèrcit. Tirant té dues cares, la del valent cavaller i la d’un tímid enamorat davant Carmesina
-Guillem de Varoic: va ser un comte que es va retirar per fer-se ermità. Va conèixer a Tirant quant Tirant anava cap a Anglaterra per fer-se cavaller, aquest personatge no és molt a la novel·la, però ell és el que escolta la història que li explica Diafebus al voltant de Tirant.
-Diafebus: és com el narrador de l’història. És el cosí de Tirant i el que va anar amb Guillem de Varoic per contar-li les aventures de Tirant, des de el seu nombrament com a cavaller fins a la seva mort.
-Plaerdemavida: és una donzella de la princesa, al començament s'enamora de Hipòlit, però després aquest es marxa amb l'Emperadriu. Plaerdemavida ajuda a Tirant a les escenes eròtiques amb Carmesina.
-Hipòlit: és l'escuder de Tirant, va formar parella amb la donzella Estefania, però més tard la deixa i es va amb l'Emperadriu.
-Emperadriu: és la mare Carmesina i la dona de l'Emperador, encara que aquesta l'és infidel i acaba marxen amb Hipòlit.
-Viuda reposada: és una donzella que vol robar el amor de Tirant cap a Carmesina.

TIRANT, UNA NOVEL·LA CAVALLERESCA

Podem dir que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca per unes certes qüestions.
En aquesta novel·la no hi apareixen mai coses ni criatures imaginaries, tots els fets i personatges son reals. Una altre qüestió es que aquests personatges tenen una mesura humana, tan físicament com moralment.
Els espais sempre són reals i es podem identificar perfectament. De la mateixa manera el temps també és real i localitzable.
Tot això fa que aquesta novel·la sigui molt real i per tant puguem dir que es tracta d’una novel·la cavalleresca.